anar a l’obra
Format: mig (5-15)
Categoria: Drama, erotisme
personatges: Dones: 7 Textos (autores): 4
Teatre breu 0 (o intro)
La poeta-oracle: Perquè parla de mi i de moltes, de les lesbianes d’abans i les d’ara, d’armaris esbotzats amb somriures de llibertat, de sexe esbadellat i llicenciós, emancipat, sense tabús. (Sònia Moll)
Teatre breu 1
SORAYA: Doncs segurament m’he confós. Què vols que et digui! Aneu vestides totes igual allà, al Sadomassa. I totes amb antifaç! I, és clar, així és molt fàcil fer-se un embolic i endur-se a casa la noia equivocada. T’he vist a la barra en sortir del lavabo, al mateix lloc on havia deixat l’Irma, i he continuat parlant amb tu pensant que eres ella. T’he de demanar que te’n vagis, em sap greu.
DOMINÀTRIX: Com? Primer em poses calenta i ara em fas marxar?
SORAYA: Sí, no m’excita gens sotmetre’m a algú que es diu Estefanía. No t’ho prenguis malament, però tens un nom que traspua tendresa, ingenuïtat, bon rotllo, saps què vull dir? Jo no busco això en una dominadora, jo volia que em fuetegés la Lady Túrmix.
Text: “Totes les gates són grises” de Carme Pollina. Fragment.
Teatre breu 2
FILLA, mirant a la seva mare: Canvi de plans?
MARE: Canvi de plans. Que resulta que estic sortint amb una dona des de fa deu mesos (sí, deu!) i ella (Joana, es diu Joana: maca, maca, maca, maca), doncs que ella ens convida a totes dues, tu, “filla” i jo, “mare”, a passar les festes a casa seva.
FILLA, al públic: La mare és vídua, pot fer el que li roti i sortir amb qui li plagui, prou que ho sé… Però mira, no ho vaig poder evitar i vaig empipar-me moltíssim…
NARRADORA (CAMBRERA), en un to ben alt i espitós: Benvingudes al restaurant!
Text: “Brindem!” de Marta Benlliure. Fragment.
Teatre breu 3
DONA, dempeus:
¡Mmmm! ¡Se está calentita aquí dentro! Demasiado calor subiendo de mis adentros.
Un brazo tiene rodeado mi cuerpo y una mano extraña tiene todo el peso de su ley en mi coño. Siento unos dedos hincados en las paredes de mi vagina.
Me enciendo violentamente desde el muro de mis lamentaciones.
Me siento mojada hasta deshacerme y desconcertada hasta despertarme.
Trato de recordar en vano la dueña de estos hábiles dedos y mientras las brumas del sueño se disipan en la nada, me armo de valor para redescubrir a mi olvidada amante.
Un algo pronto me detiene del intento y decido, en un plis plas de travesura, jugar con la desconocida.
A falta de cuartos oscuros donde desahogar los deseos, una tiene que aprovechar las contadas ocasiones que el destino apunta.
(Pausa.)
Text: ‘Les primeres vegades no son las únicas’, de Bàrbara Ramajo. Fragment. +info
.
Teatre breu 4
La SERP s’aixeca, estava asseguda entre el públic. Ocupa ara, dempeus, el faristol últim (últim de la dreta des del pdv del públic). Es posa una tela lila al damunt de les espatlles i comença a parlar…
LA SERP: Sóc feminista […] i lesbiana sense pedigrí. A l’armari fins als trenta i pocs. De cos normatiu que estimo uns dies i rebutjo uns altres. Escèptica en teoria davant del poliamor, i experta a la pràctica a fotre’m en triangles amorosos, quadrilàters eroticofestius i pentàgons impossibles. Sóc feminista que pretén desmuntar l’amor romàntic i no pot obviar les dependències emocionals que han teixit la seva història. Que sovint s’enxampa buscant metàfores originals per no dir que té papallones a l’estómac, i s’enamora hasta las trancas i contradiu amb els actes totes les teories que tenia ben apreses. Sóc, fins i tot, feminista que odia els armaris i algun cop es fica dins l’armari de l’armari de l’armari cedint no sap com a clandestinitats que no són decisió seva.
[…]
Sóc feminista que no odia els homes que no agredeixen. Que té por quan torna a casa de nit. Que té ràbia de tenir por quan torna a casa de nit. Aspirant a boxejadora que encara no ha sabut defensar-se amb els punys de les agresssions masclistes.
Feminista i. Perquè res del que he dit no es contradiu, ni em contradiu.
(Pausa llarga.)
Ens besarem i ens tornarem a besar. Als Burger Kings, als carrers que envolten les catedrals, a les avingudes de totes les ciutats. Ens besarem i ens tornarem a besar, sota els ponts antics, darrere les persianes, davant del portal de casa, damunt de les teulades. Ens besarem a dins dels cotxes i fora de tots els armaris, a la terrassa d’un edifici d’oficines i vora les màquines de cafè, a l’infern dels suburbis i al cor d’un bosc nevat, de cara al mar i d’esquena a les muntanyes. Ens besarem perquè sí, perquè també, perquè abans no podíem, perquè podem avui, perquè volem poder demà. Ens besarem i ens tornarem a besar, amb gust de tabac i sucre entre les dents, amb llavis tallats, llengües amb pírcings, genives vermelles i galtes esblanqueïdes. Ens besarem amb amor i amb desig, amb amor solament, únicament amb desig, amb ganes de jugar i amb ganes de riure, ens besarem perquè sí i perquè també, perquè ahir no, perquè demà segur, perquè volem tenir-nos els ulls a prop, els cossos a prop, l’amor a prop. Ens besarem, ens besarem, ens besarem. I ens tornarem a besar.
(Pausa en silenci. La SERP quieta al faristol.).
FOSC I FINAL.
Text: ‘Beneïda sigui la serp’ de Sònia Moll (fragments de “Feminista i”, p. 32-34, i de “Dies de la marmota”, p. 52-53). +info
Presentació
Lectura dramatitzada per a la visibilitat lesbiana.
5 textos lesbians, 4 autores: Sònia Moll, Carme Pollina, Marta Benlliure, Bàrbara Ramajo. Textos lèsbics, adaptats i abreujats per a l’escena, a partir dels llibres: I visqueren felices publicat per Pol·len Edicions (narracions “Totes les gates són grises” de Carme Pollina i “Brindem!” de Marta Benlliure), Les primeres vegades no son las únicas, de Bàrbara Ramajo (llibre electrònic, en línia), i Beneïda sigui la serp de Sònia Moll (fragments de “Feminista i”, p. 32-34, i de “Dies de la marmota”, p. 52-53) editat per Godall Edicions (2018).
Presentació dels microteatres i personatges
– Intro o Teatre breu 0: Actriu: Sandra Fernández (la poeta-oracle) Text: Sònia Moll (fragment del pròleg seu, a ‘Les primeres vegades no son las únicas’) Idioma: català
– Teatre breu 1: Actrius: Fanny Ferran (Dominàtrix), Eva Losada (Soraya), Marina Rovira (narradora) Text: “Totes les gates són grises” de Carme Pollina Idioma: català
– Teatre breu 2: Actrius: Marga Allué (mare), Sela Conde (filla), Marina Rovira (companya de feina, narradora, cambrera) Text: “Brindem!” de Marta Benlliure Idioma: català
– Teatre breu 3: Actriu: Lídia Punt (dona) Text: ‘Les primeres vegades no son las únicas’, de Bàrbara Ramajo Idioma: espanyol.
– Tancament: Actriu: Gemma Maus (la Serp) Text: ‘Beneïda sigui la serp’ de Sònia Moll (fragments de “Feminista i”, p. 32-34, i de “Dies de la marmota”, p. 52-53) Idioma: català.
Fitxa artística-tècnica
Data: 26/04/2019 Espai d’acció feminista Ca la Dona (Barcelona), Sala d’Actes https://www.caladona.org
Estrena: sí
Format: lectura dramatitzada dinàmica (actrius professionals + actrius amateurs)
Llengua original: català i castellà
Autor: Sònia Moll, Carme Pollina, Marta Benlliure, Bàrbara Ramajo
Direcció escènica i dramatúrgia: Rosa M. Isart
Intèrprets: Sandra Fernàndez, Fanny Ferran, Eva Losada, Marina Rovira, Marga Allué, Sela Conde, Lídia Punt, Gemma Maus.
Vestuari, llums, escenografia: ODDF Teatre
Coreografia i moviment escènic: Rosa M. Isart
Durada: 22 minuts aprox.
Fotografia: Pepa Vives web
Documentació audiovisual: Insurrectas Instagram
Agraïments: La Casona (Escola de Teatre) i RaiArt (llocs d’assajos), Judit Fuster, Insurrectas (vídeo), Pepa Vives (fotògrafa), Lidia Uve i Socaixina.
Preu i entrades: comprar
Properes funcions: –
Flyer de l’obra aquí
Cartell de l ‘obra aquí
Dossier de premsa (DdP) aquí
Seqüència fotogràfica aquí
Vídeo (fragment) aquí
Vídeo (obra sencera) aquí
+Info o curiositats
La proposta teatral formava part de la celebració del ‘Te i Bollos per Santa Jordina’ que cada any munta el grup de Ca la Dona ‘Bollos en Teoria’ (http://bollosenteoria.blogspot.com/, tot sovint amb la complicitat del CentreDoc (@CDoc_caladona).
Salutacions al final de la lectura. Amb la complicitat de Bárbara Ramajo, autora, que va pujar a saludar.
Segona part. Música, després de la lectura dramatitzada. Ara, l’auditori de Ca la Dona escolta la cantautora Lidia Uve.
“Ens besarem, ens besarem, ens besarem. I ens tornarem a besar.”
-La Serp, escena final de Felices i valentes.
ODDF Teatre 