anar a l’obra

descarregar obra sencera

Format: Petit (1-4)

Categoria: Teatre-document, estampa/estilització teatral

personatges: Dones: 2 Homes: 2 Total: 4

D’esquerra a dreta: Jaume Borràs Fornaguera, Andreu Tébar, Anahi Setton, Núria Santander. Foto: M. Josep R. Lucas.
El detectiu madur que busca nen robats (Jaume Borràs) parla, mig oracular, amb el noi Sandro (Andreu Tébar / Andrés Tébar). Foto: M. Josep R. Lucas.
Sandro (Tébar) té la sensació de que cau pluja, mentre les divinitats senten el dolor i la injustícia (Núria Santander al fons, agenollada; Anahi Setton dempeus). Foto: M. Josep R. Lucas.

Lararg i Laracat a la recta final reivindicativa del muntatge: “Liberty not Lies”. Foto: M. Josep R. Lucas.

Escena I

Foto: M. Josep R. Lucas.

LARARG (mira a SANDRO, que está vistiéndose, y después habla mientras deja su palma de la mano abierta señalándole): Del país.

LARACAT: Sabes que no.

LARARG: Sí. Sí que forma parte de él.

LARACAT: ¿Cuánto tiempo lo tuviste?

LARARG: Tres años.  (SANDRO sale de escena).

LARACAT: Poco recuerda, Lararg.

LARARG: ¡No! (Recapacita) No me pongás nerviosa. (Pausa pequeña, autoconvenciéndose) No me vas a decir que no te acordás de los olores y los sabores de cuando eras niña.

LARACAT: Ahí acertásteis. Siempre que me llevo a la boca un yogurt artesanal de limón el cuerpo se me torna de siete años.

LARARG: Tres años. Tres años tenía cuando lo perdí.

LARACAT (recriminadora): No lo perdiste.

LARARG (la mira y habla): Perdón.

Oscuro.

Escena II

Foto: M. Josep R. Lucas.

[…]

ABUELO: Siempre estoy de paso. Busco. Busco y ayudo.

SANDRO: ¿Busca y ayuda?

ABUELO: Busco y ayudo a las personas.

SANDRO: Es una ocupación extraña.

ABUELO: Pero necesaria. No sabes cuánta gente está nerviosa y perdida.

SANDRO: ¿Perdida?

ABUELO: Por fuera. …Por dentro.

SANDRO: Ya…

ABUELO: Tú mismo, por ejemplo…

SANDRO: ¿Yo?

ABUELO: Tal vez necesitas alguna cosa que no sabes que necesitas. Sólo sería preciso hacer que lo recuerdes.

SANDRO: Parece un poema de Neruda.

ABUELO: Bravo, te interesa la cultura. ¿Te gusta Neruda?

SANDRO: Hay libros por casa. Muchos libros. La mamá (rectifica) la tía tiene incluso unos cuantos incunables en una estantería, con cerradura dorada.

ABUELO: Pero en especial tenéis literatura latinoamericana, ¿me equivoco?

SANDRO: No. No se equivoca. …¿Quién… es… usted?

ABUELO: ¿Curioso, verdad?

SANDRO: Todo tiene una explicación. Mi tío vivió un tiempo en Argentina.

ABUELO: Pero no tenéis libros de poetas catalanes.

SANDRO: Pocos. Algunos: comprados por mí.

ABUELO: ¿Qué recuerdas de tus padres?

SANDRO: Nada. Rostros de cerca, sonriendo. Pero sin forma.

ABUELO (sacando una foto en blanco y negro): Tengo una foto, viste, de tus abuelos…

SANDRO (un poco asustado): No puede ser. ¡No las tenemos ni en casa! (Recordando la frase de los tíos y poniendo los puños apoyados en la cintura y simulando la voz de un cincuentón) «Con las mudanzas se perdieron cuatro cajas».

[…]

Materials > llista en PDF

Escena 1

jaqueta del Sandro, dues túniques (de les divinitats)

penjador de fusta, roba penjada

Escena 2

llaunes de begudes i restes d’una rave, tub, font d’aigua

sac, foto b/n d’uns avis

Escena 3

plantes de jardí, reixa separadora, taula, cadira de fusta

ganivet, pa i fuet, terra de dins les butxaques,

penjador de fusta, roba penjada

Escena 5 i 6

(balls de la xarranca)

Escena 6

tros de guix tret de la butxaca

Escena 7

llum blava

Escena 8

objecte decoratiu contundent, foto b/n d’uns avis

Escena 9

caixa gran de cartró, L grans fetes de fusta, nines (de dins la caixa)

Final de l’obra, silenci dels actors mentre sona el fragment inicial de La Creació (El caos) de Haydn. Foto: M.Josep R. Lucas.

Sinopsi

El dret a la identitat i a l’aliment és consubstancial a la vida. Les divinitats protectores  ho saben. En Sandro, el protagonista mimat i que viu a unes terres gironines oprimides, rebrà una estranya visita que li portarà la por difusa que acostuma a acompanyar les veritats útils. Ell, en realitat, és un nen que, amb la Dictadura argentina, fou allunyat de la seva família i del seu país. Un investigador madur i expert, va a les terres gironines per ajudar-lo a recuperar la seva identitat.

Presentació dels personatges

Tenim 2 personatges humans i 2 divinitats/presències:

– l’investigador madur (“l’Abuelo”), que cerca nens apropiats, que han estat separats de la seva família i de la seva terra,

– en Sandro, un noi que es pensa que és català (gironí), però, en realitat, és un nen argentí robat en temps de la dictadura,

– la divinitat catalana, protectora de la llar (Laracat),

– la divinitat argentina, protectora de la llar (Lararg).

Fitxa artística-tècnica

Data: 15/05/2006 Teatreneu, Sala Xavier Fàbregas

Estrena:

Marc: Teatro por la Identidad Catalunya (2006)

Format: lectura dramatitzada dinàmica

Llengua original: espanyol

Autor: Rosa M. Isart
Assessorament i lectura primera del text: Patricia Zangaro
Direcció escènica: Rosa M. Isart

Intèrprets: Jaume Borràs Fornaguera (detectiu, l’Abuelo), Andreu Tébar (nen argentí apropiat), Núria Santander (divinitat catalana de la llar), Anahi Setton (divinitat argentina de la llar).

Vestuari: ODDF Teatre

Construccions escenogràfiques: Antonio Cerdà Martínez
Tècnic de llums: Teatreneu

Regidoria: Estrella Outeda Altamiranda
Coreografia i moviment escènic: Rosa M. Isart
Banda sonora:
tema instrumental Lo que
vendrá
d’Astor Piazzolla (1921-1992) (fragment
inicial de 43‘’ sobre el total de 3’49’’), fragment
inicial de l’oratori La Creació (El caos) de
Haydn.

Durada: 35 minuts aprox.
Fotografia: M. Josep R. Lucas

Documentació audiovisual: M. Josep R. Lucas
Disseny del cartell: Isart

Webmaster: Roger Codina

Vídeo i muntatge: Àngel Codina

Preu i entrades: comprar

Accés al web convocant

Lloc de representació

Com arribar

Properes funcions: 22/05/2006

Flyer de l’obra aquí

Cartell de l ‘obra aquí

Nota de premsa (NdP) aquí

Dossier de premsa (DdP) aquí

Seqüència fotogràfica aquí

Vídeo (fragment) aquí

Vídeo (obra sencera) aquí

Banda sonora > llista en PDF

Escena 3, 9:
Què li darem al noi de la mare? (popular catalana)

Escena 5, 6:
Lo que vendrá d’Astor Piazzolla

Final de l’obra:
La Creació (El caos) de Haydn

Recull de premsa

Els mitjans han dit…

«[…]

Los actores Héctor Alterio, Ariadna Gil, Cecilia Rossetto y Martha Bello de la Red Argentino Europea por el Derecho a la Identidad, participarán hoy, viernes 5 de mayo, en la presentación del ciclo Teatro por la Identidad–Catalunya 2006, que se desarrollará a las 12.30 en el ICCI de la Casa Amèrica Catalunya de Barcelona. El Ciclo Teatro x la Identidad-Catalunya 2000 arrancará el 8 de mayo en el Teatreneu de Barcelona con la puesta en escena de Cuerpos rotos, obra que dirige Maricarmen Arnó, Manos Grandes, por Ariá Clotet, los poemas dramatizados Voces Libertarias por Horacio Ladrón de Guevara y Despedida, por Verónica Pallini.

La segunda jornada de Teatro x la Identidad se desarrollará en el mismo escenario el 15 de mayo y en está ocasión incluye, además de Cuerpos rotos y Voces Libertarias, las creaciones Pa(r)ís de Rosa M. Isart y ella por Verónica Llorens, así como del dúo Músika del sur.

Revista Artezblai, any 2006

«[…] el 8 de mayo daba comienzo esta nueva edición que ha reunido 19 obras de autoras y autores argentinos y catalanes decididos a reflexionar sobre la identidad individual y colectiva. […]»

Marina CHUFFART, Diagonal Periódico.net, any 2006, 5 de juny

“Eres un animal bicéfalo. ¡Muévete: posiblemente así será como te llegue la verdad!”

– Abuelo, Escena VIII.