Format: mig (5-15)
Categoria: Comèdia
personatges: Dones: 3 Homes: 3 Total: 6
(A continuació, *fragments, adaptats -aquí al web- al català actual i per a millor comprensió)
Escena I
(fragment inicial de l’obra)
FRASQUITA: Res… ni aquí… ni aquí tampoc; menys…
ni mai… sí, sí, ja puc buscar; nada…
però com pot ser?… Ai, caram! Si sembla
mentida; aquí ja ho he mirat; això ja està vist.
Calla…? Vejam, pot ser…? Ca! si això són
galetes; vamos, no cal que m’hi amoïni;
però si aquest matí n’hi havia de sobres…!
Com no estigui a l’armari!?… Endavant; ara
aquesta clau no obre; vejam aquesta: justa!
Reina Santíssima! I quina barreja! Què
és això?… Canyella; Ves mira a on han deixat…
Ca! Si quan més criats… i aquí llinosa; però
com està aquest armari? Ja estic ben posada amb aquest parell de bledes… no sé què els faria.
RAMON: Vols fer el favor de callar?
FRASQUITA: Vaja; no m’hi vull trencar més el cap: (a la majordoma fora d’escena:) Tomasa!
Escena II
TOMASA: (entra per l’esquerra) ¿Llamaba el señor?
RAMON: Vamos a ver: ¿dónde está el azúcar?
TOMASA: ¡Oh! yo no sé, señor.
RAMON: Yo no cé, señor. ¿Quién debe saberlo?…
¿He de ser yo, por ventura ? ¿Qué te parece?… ¡Contesta mujer!
TOMASA: ¡Oh! ya verá: yo no sé…
RAMON: No sabe, no sabe… Que te largues inmediatamente y que no vuelvas sin azúcar, tres
o cuatro libras, una tonelada; todo el azúcar que encuentres… y aprisa… volando.
TOMASA: Pero… ¿a dónde quiere usted que vaya?
RAMON: A l’infern!
ToMASA: ¡Jesús!
Escena VIII
RAMON: Vidalet… Vidalet? Sí que me’n recordo.
CASTO: Aquell infeliç que recollia eIs tubs buits,
quan en Martí i Alsina feia el retrat de
l’Enriquet?
RAMON: Sí, sí, prou. Oh! Si en fa de temps que no
l’he vist. I com la passa, ara?
CASTO: Tan malament com vulguis, carregat de família i de misèria; jo també feia molt temps que no en sabia res d’ell, quan aquest vespre a l’arribar a casa, la portera m’ha entregat quatre ratlles d’en Vidalet demanant-me dues pessetes. Eren les set; començava a ploure; agafo el paraigües i me n´’hi vaig; arribo al carrer de l’Hospital; una escaleta fosca, estreta , i humida; pujo, amunt,
amunt, tot tancat; a dalt de tot trobo una porta oberta… pego dos cops de paraigües, i respon la dona del Vidalet. […]
Materials > llista en PDF
Escena 1
(menjador d’una casa de senyors rics, 1897)
galetes, armari, clau, canyella, sucrera amb 2 terrossos
Escena 2
vestit de majordoma (per a la Tomasa)
fanal (la Tomasa és enviada al carrer de nit)
Escena 3
catifa ampla, majestuosa, de color magenta
Escena 5 (escena de l’Agustina amb sra Frasquita marejada)
vestit de majordoma (per a l’Agustina)
xemeneia, aiguanaf i ampolleta d’aigua del Carme al damunt
mocador per a la senyora (té fred, destemplada)
Escena 6 (arribada a la casa, de Don Casto)
vestit amb barret, de Don Casto
Escena 7 (arriba la Tomasa, del carrer)
(surten esfereïdes, totes dues majordomes, al final)
Escena 8 (en Casto explica el tema trist del Vidalet)
Escena 9 (Don Casto es troba amb el fill, que arriba del Liceu)
frac i barret de copa per al senyoret Enric
barret del Casto (amb ajut Agustina)
sucrera, 2 terrossos
Sinopsi
Desembre de 1897. El matrimoni que formen la Frasquita i en Ramon estan preocupats perquè quan el seu fill torni del Liceu no trobarà sucre per al got de llet d’abans d’anar a dormir. Les majordomes, la Tomasa i l’Agustina, haurien d’ajudar a solucionar el problema. Els senyors envien la poruga Tomasa al carrer a buscar sucre. Durant aquesta estona difícil i plena de nervis, rebran la visita (escena 6 i ss.) de l’educat i crític Don Casto.
Comèdia breu estructurada en nou escenes, del pintor Modest Urgell, estrenada el 2 d’abril de 1898 al Teatre Romea de Barcelona (intèrprets: Concepció Palà, Concepció Pallardó, Maria Morera, Enric Borràs, Jaume Virgili, Victoriano Olivé) publicada per Estampa L’Acadèmica, de Serra Germans i Rossell, el mateix any.
Presentació dels personatges
Tenim 4 personatges benestants i 2 majordomes:
– Frasquita, mare de família
– Ramon, pare de família,
– Don Casto, amic de la família, filantrop i crític,
– l’Enriquet (Enrich), fill malcriat de la família,només surt a l’escena final (escena 9),
Les minyones:
– la majordoma Tomasa, poruga i poc espabilada,
– la majordoma Agustina, que “no hi veu ni sent”.
Fitxa artística-tècnica
Data: 19/11/2010 Foment Vilanoví, Vilanova i la Geltrú
Estrena: sí
Marc: II Jornades Argumenta (19 i 20 de novembre de 2010), col·lecció cultura catalana (Editorial El Cep i la Nansa; coord. Francesc Foguet) + info: díptic Jornades
Format: lectura dramatitzada dinàmica
Llengua original: català
Autor: Modest Urgell
Dramatúrgia i Direcció escènica: Rosa M. Isart
Intèrprets:
Alícia Puertas (Frasquita), Míriam Escurriola (Ramon), Eva Saumell (Don Casto), Anna Zouari (minyona Tomasa), Núria Santander (minyona Agustina), Mireia Guilella (Senyoret Enriquet). Actrius al vídeo d’introducció històrica: Mònica van Campen i Mireia Guilella.
Assessorament de dicció: Rosa-Victòria Gras
Vestuari: Dress Art (Barcelona)
Tècnic de llums: Arnau Planchart +info
Moviment escènic: Rosa M. Isart
Banda sonora escollida: Los fadrins de Sant Boi (popular catalana), versió de Francesc Alió (Barcelona, 1862-1908), i òpera Henry Clifford d’Isaac Albéniz , tema 5 de l’acte Primer (Someone approaches, Algú s’apropa).
Durada: 35 minuts aprox.
Fotografia: M. Josep R. Lucas
Documentació audiovisual: Manuel Mira +info
Idea del cartell: Isart
Cartell: Roger Codina
Webmaster: Roger Codina
Vídeo i muntatge: Àngel Codina
Preu i entrades: comprar
Properes funcions: –
Flyer de l’obra aquí
Dossier de premsa (DdP) aquí
Nota de premsa (NdP) aquí
Seqüència fotogràfica aquí
Vídeo (fragment) aquí
Vídeo (obra sencera) aquí
Banda sonora
Tema 1 (ambientació sala): Los fadrins de Sant Boi (popular catalana), versió
de Francesc Alió (Barcelona, 1862-1908).
Tema 2 (deambular de la Tomasa pels carrers de Barcelona): òpera Henry Clifford d’Isaac Albéniz (Camprodon, 1860- Aquitània, 1909) amb llibret de Francis Burdett Money-Coutts, en concret tema 5 de l’acte Primer (Someone approaches, Algú s’apropa). Aquesta òpera s’estrenà al Liceu (Barcelona) el 8 de maig de 1895.
Recull de premsa
La crítica ha dit…
«Entre las obras dramàticas que se han estrenado últimamente en los teatros de esta capital figura en primera línea una dada al Teatro Romea, por su autor D. Modesto Urgell. Comedia la llama su autor bajo el titulo de Un terròs de sucre, pero en realidad más que de comedia tiene el carácter de apólogo viviente, circunstancia que le da especial interés y que causa en el espectador una penetrante emoción. No
hay, por lo tanto, que buscar en la obrita la sensación genuinamente dramática y sí la reposada delectación del espíritu, el encanto que causa siempre en el ánimo la verdad moral cuando el escritor acierta a pintarla con finura de color y energía de expresión. Entre la balumba de piezas, sainetes, comedias, etc., que suelen dar al piiblico por fin de fiesta,
Un terròs de sucre, del señor Urgell, luce como delicada y sencilla joya de oro en un montón de cachivaches de quincalla o de dublé. El diálogo es sobrio y sugestivo, dominando en el asunto la nota sentimental trazada con extraordinaria delicadeza, y el pensamiento, libre de brozas y de aditamentos inútiles, se impone desde luego con perfecta claridad. La ejecución fue muy esmerada, especialmente por lo que se refiere a la señora Palà y al señor Borràs.»
Diario de Barcelona, any 1898 (*text lleugerament corregit i actualitzat)
«Amb el títol de Un terrós de sucre s’ha estrenat al Teatre Romea una joguina original de D. Modesto Urgell, que agradà molt al públic que assistí al seu estreno. L’assumpte d’aquesta obreta és senzillíssim. Més no per això deixa d’ impressionar el fons de sentiment que inclou i la poesia que de tot ell se desprèn. Els actors interpretaren l’obra amb molt d’encert, mereixent ser citats en especial la senyora Palà i els senyors Borràs i Virgili.»
La Reinaxensa, any 1898 (*text lleugerament corregit i actualitzat)
19/11/2010 El Punt Avui, Penedès, p. 3, Jornades Argumenta, avui i demà al Foment
19/11/2010 Diari de Vilanova, p. 63
Book de Fotos, de Mireia Guilella
El marc
La col·lecció Argumenta, editada per El Cep i la Nansa de Vilanova i la Geltrú, va néixer l’any 2002 amb la voluntat d’omplir un camp, el de l’assaig, francament deficitari en el panorama de l’edició en català. Les monografies de temàtica cultural d’Argumenta volen obrir escletxes d’expressió independent i lliure, un espai per contrastar discursos, visions i arguments que s’escapin dels establerts. La col·lecció ofereix una tribuna d’opinió, d’anàlisi i de crítica que dialogui amb el passat immediat i que incideixi en el present. Des d’un to d’alta divulgació, de rigor i de conseqüència, Argumenta vol contribuir a enriquir el debat cultural de manera permanent i situar la cultura catalana en les coordenades universals.
“Dies de tres, dies de quatre? I tu el deixes fer?”
-Don Casto, Escena VI, Un terròs de sucre
ODDF Teatre 