Format: mig (5-15)
Categoria: Comèdia
personatges: Dones: 0 Homes: 8 Indefinits: 1 Total: 9
Escena VIII: Pèrdua del verb
L’ARXIVER: Avui ja no sabem quin és el verb que defineix el so que fa un cavall. Ni el d’una puça ni el d’una formiga ni el d’un gat ni el d’un ocell ni el d’una serp, ni el d’una àliga ni el d’una ovella ni el d’una cabra ni el d’un esquirol. Al Retiro de Madrid vaig veure un dels meus primers esquirols. No saps amb quina traça s’enfilava tronc amunt, cap a les branques verdes urbanes i esquerpes. (Pausa.) Amb prou feines sabem que els gossos “lladren” i que el seu substantiu és “lladruc”. Deu ser que és l’únic animal que queda que ens suporta. (Pausa.) Les vaques les definim pel seu tros de carn tallada, pel pòster de la carnisseria que sembla un mapa del món amb fronteres inviolables, no per si les seves taques negres a la pell blanca són més o menys divertides. (Pausa.) Avui el cabrit exquisit que acompanyem amb allioli només procurem que no quedi gaire socarrimat a la crospina a fi que no ens diguin que llavors esdevindrà excessivament cancerigen. No l’imaginem a les muntanyes. No salta. No somriu. No està en llibertat. No menja el que ha de menjar. (Pausa petita.) On vam deixar perduda la Heidi?
EL BECARI: No t’estranyi res. Tot el que dius són observacions ingènues.
L’ARXIVER: És clar. En vigílies de la fi del món no val la pena d’exercitar els adjectius ni retornar als orígens nets i suavosos.
EL BECARI: Sempre tinc raó. Tranquil, bon jan. No m’he sentit ofès. Quatre cursets d’autoestima a la Universitat Oberta i una màster class de la Koplovitz, de la Preysler i de la Beckham. (Pausa.) Acaba el teu camí i cava la teva tomba. Els joves joiosos i judicials venim darrere.
L’ARXIVER mirant-lo: Per. Per. Per-judicials.
Fosc.
Escena XVIII: Sabates
L’ESTRANGER: La meva dona té un peu petit, molt petit.
GENET 3: Les dones basques no. Parles força bé el català. On cony l’has après?
L’ESTRANGER: Tot just arribar, vaig treballar cinc anys ajudant uns pescadors.
GENET 3: Aquesta no la teníem pensada. Mira que hem fet rètols i tríptics i espots!
Materials > llista en PDF
Escena 0 Presentació arrenglerada
safata de canapés
sobrets menuts de mostassa i quètxup i una xapata
2 batedores
corbata
Escena 1 Què venen a buscar?
corbata
Escena 2 Un traductor
trona reial exageradíssimament majestuosa
carpeta amb fulls
una guia de butxaca de l’idioma xinès
Escena 3 (Ca)tifa primera
catifa ampla, majestuosa, de color magenta
Escena 4 Petroli
vestit d’escocès
Escena 5 El cor: l’Administració
entre 1 i 6 persones totes vestides de frac
Escena 6 (Ca)tifa segona
catifa ampla, majestuosa, de color groc
Escena 9 (Ca)tifa tercera + banyet
Catifa llarga, majestuosa, estampada de ple de flors
panera d’or
banyador llampant de dona
dos aneguets de joc de bany infantil
Escena 10 Mons paral.lels
vestit d’escocès
Escena 11 Ball de la Cort de dijous al vespre
casc de víking
llança africana amb força penjolls
minifaldilla africana
sabates italianes negres
mitjons negres
abric de pells exuberant, exagerat
Escena 14 Retocs
recipient gran de pintura blanca
recipient petit de pintura negra
Escena 16 Tríada de (ca)tifes o col.lisió de despropòsits
catifa ampla, majestuosa, de color groc (la d’abans)
catifa ampla, majestuosa, de color magenta (la d’abans)
catifa verda
tisores gegants de jardiner
regadora
Escena 17 Ball de la Disco
4 copa de vi (guardades dintre de la butxaca)
Escena 18 Sabates
sac ple de sabates
Sinopsi
Els temps estan canviant. A hores d’ara a Catalunya veiem com van
canviant els protocols de la cort, els dirigents, les relacions bilaterals, les subvencions, els requisits legals. Els himnes i els codis són reversionats. La possibilitat d’emprar la llengua pròpia del país -o sigui, el català-, aquí i a fora, perilla notablement. Baixa la qualitat de les matèries primeres, dels serveis i dels productes. Augmenten les mutacions, continua el tràfic d’influències i es disparen les comissions, els preus i les diferències socials. No us sembla, doncs, que els temps estan canviant ? Serà que s’apropa la fi del món de per sí o bé perquè no som capaços dels replantejaments? D’aquí neix Les mil i una, un món còmic kitsch, una obra sincera i desapassionada, tal vegada després d’una conversa entre til.les o cafès amb Tirèsies a una terra que afortunadament si tot va bé no es dirà Septimània.
Presentació dels personatges
Tenim 4 polítics, quatre consellers:
– genet 1, el cap de govern, enèrgic, un oportunista que sap les veritats però que també sap que cal dissimular-les, i que viu en un món d’improvisacions i estadístiques; pseudoespecialista en política lingüística,
– genet 2, l’home influenciable i tou, pseudoespecialista en obres públiques i urbanisme,
– genet 3, l’home immers en les aparences i en els instints bàsics i que galleja, pseudoespecialista en comerç i indústria,
– genet 4, l’home sensible i implicat, que acabarà per acceptar un sentiment homosexual envers un estrany a un ball de compromís; pseudoespecialista en cultura i turisme.
Tenim també un arxiver que és la veu de l’oracle disgustat perquè no valorem les coses naturals i tranquil.les i que ens prediu una fi del món imminent.
Tenim el becari, ambiciós i materialista.
Tenim un conserge, un bon jan desafortunat.
I finalment tenim l’estranger asiàtic, un comercial nouvingut que s’ha integrat en un país d’acollida i que viu, doncs, immers en dues cultures : en la cultura pròpia i l’autòctona.
Un personatge fora de lloc i temps, el cor (diverses persones)
s’exclama en clau còmica i espasmòdica sobre les
malignitats de l’Administració i del Dirigent. Finalment,
ens avançarà també la fi del món, no gaire llunyana.
Fitxa artística-tècnica
Data: 27/11/2005 Teatre-Auditori Felip Pedrell, Sala Petita
Estrena: sí
Marc: Festival EntreCultures 2005, dins l’Operació Ultrazona
Format: lectura dramatitzada dinàmica
Llengua original: català
Autor: Rosa M. Isart
Correcció del text: Esteve Pujol i Pons
Direcció escènica: Rosa M. Isart
Intèrprets: Feliu Plasencia (genet 1), Ramon
Mora (genet 2), Josep Antoni Lej (genet 3), Enric
Pla (genet 4), Alberto Díaz Ortiz (el becari),
Òscar Bosch (l’arxiver, savi ancià), Xavier Marín
(el conserge), Brady (l’estranger asiàtic), Mar
Nicolás (el cor), Bernat Muñoz García (suplent).
Vestuari dels genets: Dress Art (Barcelona)
Tècnic de llums: Teatre-Auditori de Tortosa
Coreografia i moviment escènic: Rosa M. Isart
Banda sonora: El Indio Gitano, Depeche Mode, Viva Las Vegas, Bach, Roland K
Durada: 50 minuts aprox.
Fotografia: M. Josep R. Lucas
Documentació audiovisual: M. Josep R. Lucas
Disseny del cartell: Isart
Webmaster: Roger Codina
Vídeo i muntatge: Àngel Codina
Preu i entrades: comprar
Properes funcions: –
Flyer de l’obra aquí
Cartell de l ‘obra aquí
Dossier de premsa (DdP) aquí
Seqüència fotogràfica aquí
Vídeo (fragment) aquí
Vídeo (obra sencera) aquí
Banda sonora > llista en PDF
Obertura Les quatre barres
Remedios pa to los males, buleria de J. Peña, canta El Indio Gitano (3’56’’)
Escena 3 (Ca)tifa primera
I feel loved de Depeche Mode
Escena 5 El cor: l’Administració
Escena 6 (Ca)tifa segona
I feel loved de Depeche Mode
Escena 9 (Ca)tifa tercera + banyet
I feel loved de Depeche Mode
Escena 10 Mons paral.lels
Autómata del grup Viva Las Vegas (3:57)
Escena 11 Ball de la Cort de dijous al vespre
Bach, cançó The Key (2:44), banda sonora Les amistats perilloses (Dangerous Liaisons), de Stephen Frears, EUA, 1988
Escena 13 El cor: el Dirigent
Escena 16 Tríada de (ca)tifes o col.lisió de despropòsits
I feel loved de Depeche Mode
Escena 17 Ball de la Disco
Elixir, de Roland K (3:44, tema núm. 3 del CD DJ Misja Helsloot, In Trance We Trust)
Escena 19 El cor: La fi dels dies
Recitació coral (concienciada i un xic amenaçadora)
Recull de premsa
La crítica ha dit…
«[…]El text és una sàtira política en què es ridiculitzen les misèries de la classe política i en què es parodien els seus mals comportaments, en més d’un moment amb al·lusions a la classe política catalana. El vestuari, que empra casaques cortesanes de I’època deis reis absolutistes, s’hi esqueia molt bé com a mirall històric grotesc d’una alta política que, molt sovint, ahir i avui, s’ha limitat per profit propi a les intrigues de saló en comptes de treballar pels ciutadans. […]»
Xavier PADULLÉS, revista Assaig de Teatre, any 2006, núm. 52-53, pàg. 154
«[…] una sátira política y social de una de las dramaturgas más interesantes del momento. […]»
Iolanda G. MADARIAGA, revista Primer Acto, any 2005, núm. 311, pàg. 156
“Lloats els senyors que ostenten el poder sense les habilitats dels temps naturals!”
-Genet 1, Escena XX.
ODDF Teatre 