Format: mig (5-15)
Categoria: Comèdia
personatges: Dones: 3 Homes: 2 Total: 5
Escena II
PROFESSOR ONE: (Sense treure-li els ulls de sobre. A Dècimus, una mica avergonyit) Jo penso que no caldria que es tregués més roba…
DÈCIMUS: Què diu, ara, vostè? Se l’ha de treure tota. Tota! Que sàpiga d’una vegada i per a sempre que no és un home!
PROFESSOR ONE: Però, si ja es veu que no és un home…
DÈCIMUS: Sí, potser vostè ho veu, però ella no. Ella no ho veu encara. No la coneix, vostè. (Pausa) No és que jo no l’hagi advertida mil i una vegades, des del primer dia que ens casàrem: “No ets un home, no ets un home!”, li cridava jo. Però ella no m’ha volgut creure mai. Va tenir el primer fill i jo li repetia el mateix. Va tenir el segon, el tercer, el quart… Fins a 37 fills ha tingut. I res. És caparruda com ella sola. Ja li he dit a vostè que vostè no la coneix. (Pausa) Que es despulli, que es despulli! Quan estarà ben nua li posaré el mirall al davant i descobrirà la veritat. (Riu sense obrir la boca). No se’n podrà avenir!
Escena VII
LADY PUTTINA:
Pare Nostre, que esteu en el Cel.
Doneu-me la força necessària
per tenir el meu home content.
Doneu-me capacitat per vigilar-lo
perquè no se m’escapi amb una altra.
Féu que el pugui tenir sempre
ben atrapat pels collons i no em fugi del meu costat.
DÈCIMUS: (Interrompent-la) Però tu estàs boja! Què dius? Això és un Parenostre?
LADY PUTTINA : Espera, que encara no he acabat, no vols saber com continua?
DÈCIMUS: Segueix, segueix…
Materials > llista en PDF
Sinopsi
Lady Puttina i Dècimus són un matrimoni curiós. Reben, un dia, la visita d’un professor també molt curiós, el Professor One, que té dues filles bessones i totalment oposades, l’Aiguaclara i l’Aiguadolça. Què deu ser veritat o mentida al món? Som allò que projectem o allò que no es veu? Veiem el que és o el que no és?
Presentació dels personatges
– Lady Puttina, dona
– Dècimus, home, marit de Lady Puttina
– Professor One, savi excèntric
– Aiguaclara, filla del Professor One. bessona
– Aiguadolça, filla del Professor One, bessona
Fitxa artística-tècnica
Data: 30/05/2007 AIET, Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (Torre d’en Damians, 40, Hostafrancs, Barcelona)
Estrena: sí
Format: lectura dramatitzada dinàmica, universitària (UB)
Llengua original: català
Autor: Joan Guasp
Direcció escènica i dramatúrgia: Rosa M. Isart
Intèrprets: Bonaventura Orriols (marit Dècimus), Ilaria Sgrigna (muller, Lady Puttina), Manuel Lara (Professor One), Sandra Pastor (Aiguaclara), Rosa M. Isart (Aiguadolça).
Tècnic de so: Roger Codina
Vestuari, llums, escenografia: ODDF Teatre
Coreografia i moviment escènic: Rosa M. Isart
Banda sonora:
Durada: 60 minuts aprox.
Fotografia: M. Josep R. Lucas
Documentació audiovisual: M. Josep R. Lucas
Disseny del cartell: Isart
Webmaster: Roger Codina
Agraïments: Joan Guasp, Cristina Cadafalch, Eulàlia Salvat, Oriol Puig, AIET, Llibreria Millà, Joan Margarit Rosell (cistells), Ona Margarit, Àngel Codina, Dolores Lucas, Joëlle (cant Marsellesa).
Revista Assaig de Teatre de l’AIET
Preu i entrades: comprar
Properes funcions: –
Flyer de l’obra aquí
Cartell de l ‘obra aquí
Dossier de premsa (DdP) aquí
Seqüència fotogràfica aquí
Vídeo (fragment) aquí
Vídeo (obra sencera) aquí
+Info o Curiositats
Obra que forma part de la sèrie Els viatges inevitables. Originalment, l’obra es titulava Viatge a qualsevol part. El muntatge amateur mataroní de Carles Maicas a la Sala Cabanyes (2005 i 2006) el transformà en Viatge a qualsevol lloc. També s’ha anomenat Les bessones paral.leles.
“El viatge” constitueix un tema molt important en l’obra de l’autor, que constitueix, en realitat, una reflexió sobre la història, l’actuació i els crims i injustícies causats per la Humanitat, amb una recerca i un objectiu finals: la llibertat humana. Així ho comprovem a: El creuer dels etcèteres (el viatge de la Humanitat cap al futur, amb l’excusa d’un creuer de luxe dirigit pel capità Giocondo) o a El circ dels somnis (el viatge personal, cap a l’interior de la persona, i cap a l’exterior, per les terres del planeta: Madrid, París, la Xina, els Estats Units, Nova York, Singapur, Jerusalem, Moscou, Àfrica subsahariana, Japó, Barcelona, Roma, Dublín, Lisboa, Mèxic, Anglaterra…). També a l’obra Els Papagenos: Viage al principi de totes les coses: l’excusa (religiosa, dels tres reis) d’anar a la recerca de l’estrella ens aboca a un deliri teatral amb munt de temes (la responsabilitat, la memòria, el saber tan socràtic i la saviesa, l’art d’escriure, l’amor i l’odi, la intel·ligència, l’existència, el naixement de l’univers, la repugnància, els turistes, el no-res…).
“Tothom li gira l’esquena a la veritat. Es té més respecte a les creences que a les veritats!”
-Professor One, Escena XI, monòleg del personatge.
ODDF Teatre 